El diumenge 21 de juliol de 2013 al pati de les escoles d’Alfarp representem per la nit dos sainets: «Lo que fan fer les Dones» de Paco Barchino i «Tots els pillos tenen sort» de Manuel Soto

Lo que fan fer les dones Transportarà el públic assistent a una època en què l’home era l’amo de tot, inclús de la seua dona i mostrarà, a través de les relacions socials, no sols les diferències entre les classes altes i les baixes de l’època sinó també la rebel·lió de les dones per ocupar el lloc que els correspon en la societat.

 Aquesta obra és de Paco Barchino. Sense cap dubte, és el comediògraf més fecund i alegre amb qui hui compta l’escena valenciana. Paco Barchino plasma en les seues obres tota l’ànima de l’esperit popular del nostre poble, i encarna a les mil meravelles el temperament expansiu i epigramàtic dels clàssics tipus populars dels nostres barris. Especialment amb trucs i notes de gran efecte en la tècnica teatral, ha aconseguit a força d’afecció i estudi, un lloc envejable de glòria i pessetes, lloc que, com esta obra que fou centenària, n’ha fet moltes, per les quals ha guanyat diverses temporades el Campionat de representacions en el popular i simpàtic teatre del carrer de les Barques. Autor de relleu ha estrenat en quasi tots els teatres de València, i la seua signatura és una sòlida garantia d’èxit.

 Al nostre poble hem representat obres d’aquest autor com: La Barraqueta del Nano, La Caraba, La Clavellinera del barri, Un Colombaire de profit, El Drama de «La Bolseria».

Repartiment

La so Gregòria……………………………………………………………………………………. FiloLlorens

Pepica……………………………………………………………………………………………… Esther Ferrer

Amparito……………………………………………………………………………………….. Irene Valebona

La Pola Negri……………………………………………………………………………………… XeloJuanes

Toni Emblanquina-alcobes………………………………………………… J. Salva Juanes “El Rull”

Viçantico el Desastrat……………………………………………………………… Vicent Sanz “Xispa”

Alberto………………………………………………………………………………………………… Rafa Soler

Honorato…………………………………………………………………………………………….. Paco Pardo

Rodolfo Valentino……………………………………………………………………………. Jesús Cervera

Don Ramón…………………………………………………………………………………………….. Luis Añó

                      Apuntador…………………………………………………………………. Jordi Viñuelas

 “Veurem a so Toni, enamorat empedreït pels tonells de “Casa Cames”, abandonar la mamela, pel carinyo de la so Gregòria. A Viçantico, que mai havia aconseguit ningú fer-lo endreçat, el voler d’Amparito el converteix en un –quita-manchas de net. Alberto que una dona  de cabaret el va fer roí, l’amor de Pepica el fa home de bé apartant-lo del mal. I per últim a Rodolfo Valentino el veiem anar de cap pel carinyo “cimematogràfic” de la Pola Negri, una “star en miniatura que ha trobat un motiu al cinema per no treballar   de aprenenta de bordadora”

Tots els pillos tenen Sort”, és un joguet còmic en un acte i en prosa, original de Manuel Soto Lluch en el any 1930.

 Manuel Soto LLuch (València 1894). Escriptor i editor. Després d’iniciar-se en el periodisme com a col·laborador en diverses publicacions valencianes i catalanes, edità i dirigí les revistes “La Reclam Artística”, “La Reclam Cine” i “La Reclam Taurina”. Escrigué nombroses novel·les com “A vora riu” (1916) i els llibres taurins “Valencia y sus toreros”, De Guerrita a Belmonte, i sobretot “Por los terrenos de dentro” (1949), reeditada en diverses ocasions, etc. Entre les obres teatrals: “Als bous de Castelló”, “Un parell de castic”, “La familia del tío Melero”, “Per ficar-se a redentor”, etc., escrites en valencià, així com “El Mayorazgo”, “De noche y a traición”, “Sacrificada”, i “Al florecer los rosales”, en castellà. És autor d’algunes revistes musicals i sarsueles, com “El primer net” i “La copla de la venta”.

Repartiment

LUISA, dona de Rafael……………………………………………………………………………….. Dolo Casp

DOMINICA, crià de la casa -xurra………………………………………………….. Mari Gràcia Juanes

ASUNCIÓ, “La Malcasà”, una ferramenta de postin, cambrera de bar….. Cristina Juanes

MELANSIO “Tombarrollos”, un abollat, més deshonrat que una mona i ex-músic ……….. Pepe Sanz

RAFAEL, dentista…………………………………………………………………………. Vicent Sanz “Xispa”

TRECACAPS, valent i consoci de “La Malcasà”………………………………. Luis Añó “l’agutzil”

LA FORMATGERA, venedora de formatges i aspirant a cupletista………….. Pili Cervera

DON EUFEMIO MANSO, marit dela “BellaCudalito”. Es tartamut………….. Jordi Juanes 

                    Apuntadora………………………………………………………………….. Carmen “La Corba”

L’escena es representa a la clínica de Rafael, un modest dentista. Tan modesta, que en la mateixa sala té el saló d’espera i el gabinet d’operacions. Ni la seua dona Lluïsa, ni Dominica la criada poder fer res per que el pillo de Melansiola freqüente. Trencacaps, La Malcasà, La Formatgera i fins i tot Don Eufemio, tots ells seran víctimes de les seues pilleries. Tot s’enredarà cada vegada més, així que el Tombarrollos no se sap molt bé si podrà eixir de tants embolics en com s’estaca.

Publicado en General | Deja un comentario

Al treballador faena

Aquest sainet de Pere Angeles, transcorre en un pati de veïnat, en un dia de forta pluja típica de la gota freda pel mes d’octubre. En ell viuen dos matrimonis: Nelo(Jose Salvador Juanes) & Tàrsila  (Dolo Casp)  -i-  Vicenta & Gayetano.

 Vicenta(Esther Ferrer)  és una dona treballa-dora que igual fa bugades, com ven rifes o cria a un xiquet de pit. Per contra, Gaietano(Rafa Soler) és un pel·liculer que tot s’ho pren a rissa.

 Pitjor és Nelo al que li agrada l’ofici del burgès: menjar, beure i no fer res (com diu la cançó de Pere Quart – Francesc Pi de la Serra). Ell és feliç sense fer feina, un gandul que sa vagaria es menja, que be podria cantar:

El dilluns perquè fa mandra
el dimarts perquè tinc son
el dimecres vaig al cine
el dijous a prendre el sol
el divendres passe comptes
el dissabte a cobrar
i el diumenge que ho faria
ja no em deixen treballar

Al pati de veïnat també hi ha dos parelletes de festejadors. Amparitola planxadora (Carme Donat)  &  Enriqueel xulet (Vicent Climent) -i- Quiquetala neboda de Tàrsila (Xelo Juanes)  & Nasiet“Pastilla” (Jordi Juanes). Els primers amants estan molt acaramel·lats, però Quiqueta no sembla molt contenta amb el seu pretenent, ni pel seu físic (xato, orellut i nano), ni per la seua filosofia de vida (viu per treballar, estalviar i al final ser el més ric del cementeri).

Tàrsila i Vicenta han buscat a XesintoPinyol de Cirera (Paco Pardo), un escolà català que representa a Sant Pancraci, per a que pregue per a que els seus homes troben feina. ¿Podrem entre tots fer canviar les idees de Nelo respecte a la feina? Li ho podeu demanar amb aquesta oració:

Sant Pancraci beneit, tu que fous bo, compassiu i generós.

 Accepta aquest julivert que et posem per a reconèixer-te i lloar-te.

 Et demanem que ens acompanyes en la vida per a que no ens falti salut, diners i faena.

 Et demanem també que pregues al nostre senyor Jesus per nosaltres,

 per a que escolti els nostres desitjos i satisfaci les nostres necessitats.

 

També li ho han demanat l’apuntadora (Carmen Barberá), una veu de dona (Irene Valebona) i un veí (Vicente Sanz). Encara que el patró dels treballadors siga Sant Josep, Sant Pancraci és també un altre dels sants a qui molta gent recorre per a trobar treball.  És bo tindre els sants com a amics en el nostre caminar diari. Desgraciadament molts es creuen que els sants són només imatges penjades en les parets d’una església, estàtiques i sense vida. Perquè no, els sants també es mouen i ho fan a través de nosaltres, ells estan al nostre costat, igual que Jesús. No resultarà ser un sant Xesinto?

Publicado en General | Deja un comentario