“Lo que fan fer les dones” Transportarà el públic assistent a una època en què l’home era l’amo de tot, inclús de la seua dona i mostrarà, a través de les relacions socials, no sols les diferències entre les classes altes i les baixes de l’època sinó també la rebel·lió de les dones per ocupar el lloc que els correspon en la societat.
Aquesta obra és de Paco Barchino. Sense cap dubte, és el comediògraf més fecund i alegre amb qui hui compta l’escena valenciana. Paco Barchino plasma en les seues obres tota l’ànima de l’esperit popular del nostre poble, i encarna a les mil meravelles el temperament expansiu i epigramàtic dels clàssics tipus populars dels nostres barris. Especialment amb trucs i notes de gran efecte en la tècnica teatral, ha aconseguit a força d’afecció i estudi, un lloc envejable de glòria i pessetes, lloc que, com esta obra que fou centenària, n’ha fet moltes, per les quals ha guanyat diverses temporades el Campionat de representacions en el popular i simpàtic teatre del carrer de les Barques. Autor de relleu ha estrenat en quasi tots els teatres de València, i la seua signatura és una sòlida garantia d’èxit.
Al nostre poble hem representat obres d’aquest autor com: La Barraqueta del Nano, La Caraba, La Clavellinera del barri, Un Colombaire de profit, El Drama de «La Bolseria».
Repartiment
La so Gregòria……………………………………………………………………………………. FiloLlorens
Pepica……………………………………………………………………………………………… Esther Ferrer
Amparito……………………………………………………………………………………….. Irene Valebona
La Pola Negri……………………………………………………………………………………… XeloJuanes
Toni Emblanquina-alcobes………………………………………………… J. Salva Juanes “El Rull”
Viçantico el Desastrat……………………………………………………………… Vicent Sanz “Xispa”
Alberto………………………………………………………………………………………………… Rafa Soler
Honorato…………………………………………………………………………………………….. Paco Pardo
Rodolfo Valentino……………………………………………………………………………. Jesús Cervera
Don Ramón…………………………………………………………………………………………….. Luis Añó
Apuntador…………………………………………………………………. Jordi Viñuelas
“Veurem a so Toni, enamorat empedreït pels tonells de “Casa Cames”, abandonar la mamela, pel carinyo de la so Gregòria. A Viçantico, que mai havia aconseguit ningú fer-lo endreçat, el voler d’Amparito el converteix en un –quita-manchas de net. Alberto que una dona de cabaret el va fer roí, l’amor de Pepica el fa home de bé apartant-lo del mal. I per últim a Rodolfo Valentino el veiem anar de cap pel carinyo “cimematogràfic” de la Pola Negri, una “star en miniatura que ha trobat un motiu al cinema per no treballar de aprenenta de bordadora”
“Tots els pillos tenen Sort”, és un joguet còmic en un acte i en prosa, original de Manuel Soto Lluch en el any 1930.
Manuel Soto LLuch (València 1894). Escriptor i editor. Després d’iniciar-se en el periodisme com a col·laborador en diverses publicacions valencianes i catalanes, edità i dirigí les revistes “La Reclam Artística”, “La Reclam Cine” i “La Reclam Taurina”. Escrigué nombroses novel·les com “A vora riu” (1916) i els llibres taurins “Valencia y sus toreros”, De Guerrita a Belmonte, i sobretot “Por los terrenos de dentro” (1949), reeditada en diverses ocasions, etc. Entre les obres teatrals: “Als bous de Castelló”, “Un parell de castic”, “La familia del tío Melero”, “Per ficar-se a redentor”, etc., escrites en valencià, així com “El Mayorazgo”, “De noche y a traición”, “Sacrificada”, i “Al florecer los rosales”, en castellà. És autor d’algunes revistes musicals i sarsueles, com “El primer net” i “La copla de la venta”.
Repartiment
LUISA, dona de Rafael……………………………………………………………………………….. Dolo Casp
DOMINICA, crià de la casa -xurra………………………………………………….. Mari Gràcia Juanes
ASUNCIÓ, “La Malcasà”, una ferramenta de postin, cambrera de bar….. Cristina Juanes
MELANSIO “Tombarrollos”, un abollat, més deshonrat que una mona i ex-músic ……….. Pepe Sanz
RAFAEL, dentista…………………………………………………………………………. Vicent Sanz “Xispa”
TRECACAPS, valent i consoci de “La Malcasà”………………………………. Luis Añó “l’agutzil”
LA FORMATGERA, venedora de formatges i aspirant a cupletista………….. Pili Cervera
DON EUFEMIO MANSO, marit dela “BellaCudalito”. Es tartamut………….. Jordi Juanes
Apuntadora………………………………………………………………….. Carmen “La Corba”
L’escena es representa a la clínica de Rafael, un modest dentista. Tan modesta, que en la mateixa sala té el saló d’espera i el gabinet d’operacions. Ni la seua dona Lluïsa, ni Dominica la criada poder fer res per que el pillo de Melansiola freqüente. Trencacaps, La Malcasà, La Formatgera i fins i tot Don Eufemio, tots ells seran víctimes de les seues pilleries. Tot s’enredarà cada vegada més, així que el Tombarrollos no se sap molt bé si podrà eixir de tants embolics en com s’estaca.

Sant Pancraci beneit, tu que fous bo, compassiu i generós.